Així és com se l'anomena a aquesta terra. I és cert, si t'hi fixes, des de la nostra "azotea" Cusco es troba rodejat de muntanyes enormes que donen la sensació d'estar en un forat. No hi ha horitzó. Colors terrenals, vida, gent, autenticitat pura i dura.
És difícil per palès en paraules el que hem pogut sentir en un dia, només podem dir que aquesta serà la nostra vida durant aquests mesos i que la intentarem gaudir de la millor manera que puguem i vulguem.
Som nosaltres i som així.
Cusco, 26 de setembre de 2009.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
M'heu fet pensar en la cançó de... "l'ombeligo del mondoooo...". Disfruteu molt i penjeu fotos!
ResponderEliminarBuaaaahhhh!!! què bé!!! feu moltes fotos eh...
ResponderEliminarJo encara esstic esperant que em cridin... o sigui que no faig res en tot el dia...
Un petó molt i molt fort!!!
mes que una llama sembla un xai gros. i del menjar cusqueny que n'heu de dir???????????
ResponderEliminar