la retourné

Hem tornat!
hem tornat al blog (després d'uns 6 mesos), hem tornat a Catalunya...

tot segueix igual, tot ha canviat.

és una sensació estranya que et fa trontollar... has tornat a la vida que vas deixar fa uns mesos però has tornat amb una experiència nova a l'esquena, per tant, has tornat un pèl diferent, una mica canviada, sí.

No em posaré a explicar l'aventura peruana per aquí, però sí diré que és una experiència que recomano viure-la en algun moment de la vida. Et fa veure i valorar coses que tens molt a prop i no saps que les tens o si que ho saps, però potser no li dones el valor que es mereix...

Per acabar la breu entrada d'avui (esperem que no sigui l'última) afegiré un text molt representatiu en l'entrada d'avui.

Ara sé que anar-se'n no és cap fugida, sinó més aviat tot el contrari. Fugir, fuig qui emigra, qui parteix cap a l'exili, qui s'escapa d'on és per por, qui se'n va de casa amb voluntat de no tornar-hi mai més... I jo no vull fugir d'enlloc, jo senzillament me'n vaig de viatge per sentir viu el temps, per sentir-me viva en el temps; no per perdre de vista el que tinc a prop, no per deixar enrere i en l'oblit qui sóc, sinó per tenir prop el que m'és lluny, sabent-me algú que es fa més ell mentre va de vaitge, perquè el viatge li permet deixar-se seduir l'ànim i l'ànima que l'envolta.
Li permet el gaudi permanent de cada instant, fins i tot dels somnis...

(Josep Piera)

PD. Emma espero que no t'hagis oblidat del blog que vam començar amb tantes ganes... en què la intenció era actualitzar cada dia... xD

Salut!

palomitas de buena honda

Així és com ens diu en Jhimy. I és que tantes hores al seu costat, empapant-nos de nous coneixements peruans, donen per molt. Som unes palomitas de buena honda, som pures i pacífiques però tenim flow.

Ahir fou un dia molt profitós i és que una excursió a cavall emborratxant-nos dels meravellos paratges que envolten Cusco no té preu. I si a més, li afegeixes unes restes arquitectòniques incaiques, un menjar típic Cusqueny i una molt bona companyia ja no es pot esperar res més. (almenys de moment...).

Avui us volem deleitar amb un parell de fotos que resumeixen el gran dia d'ahir. Unes vistes de la plaza de armas de la ciutat i un tastet de la fauna autòctona de la regió (una alpaca que no és el mateix que la llama).

Cusco, divendres 2 d'octubre de 2009.

petiteses

dia de ruta turística per Cusco amb un guia com en jhimy, quantes coses es poden aprendre....

si heu vist la película de "diarios de motocicletas" ens entendreu quan diem que hem vist la pared que construyeron los Incas i davant per davant la pared que construyeron los Inca-paces.

Cada racó, cada olor, cada color, cada... és un món. El mercat és el clar exemple d'aquesta diversitat de què parlem. Dones grans vestides típicament amb llames passejant pel carrer, nens sols que et miren amb uns ulls inocents i sincers veien-te diferent a ells. No es pot explicar, són imatges que la retina guarda ben endins i no et deixen indiferent, no pas.

De tornada, a la tarda, dos nens a casa, amb un somriure i encantats amb la nostra presència ens mostren el que han après a l'escola. Nosaltres ens els mirem embaladides i passem una bona estona amb ells.

Pocs dies, molts moments, heus aquí la importància de les petitetes de la vida...

el melic del món.

Així és com se l'anomena a aquesta terra. I és cert, si t'hi fixes, des de la nostra "azotea" Cusco es troba rodejat de muntanyes enormes que donen la sensació d'estar en un forat. No hi ha horitzó. Colors terrenals, vida, gent, autenticitat pura i dura.
És difícil per palès en paraules el que hem pogut sentir en un dia, només podem dir que aquesta serà la nostra vida durant aquests mesos i que la intentarem gaudir de la millor manera que puguem i vulguem.

Som nosaltres i som així.

Cusco, 26 de setembre de 2009.