la retourné

Hem tornat!
hem tornat al blog (després d'uns 6 mesos), hem tornat a Catalunya...

tot segueix igual, tot ha canviat.

és una sensació estranya que et fa trontollar... has tornat a la vida que vas deixar fa uns mesos però has tornat amb una experiència nova a l'esquena, per tant, has tornat un pèl diferent, una mica canviada, sí.

No em posaré a explicar l'aventura peruana per aquí, però sí diré que és una experiència que recomano viure-la en algun moment de la vida. Et fa veure i valorar coses que tens molt a prop i no saps que les tens o si que ho saps, però potser no li dones el valor que es mereix...

Per acabar la breu entrada d'avui (esperem que no sigui l'última) afegiré un text molt representatiu en l'entrada d'avui.

Ara sé que anar-se'n no és cap fugida, sinó més aviat tot el contrari. Fugir, fuig qui emigra, qui parteix cap a l'exili, qui s'escapa d'on és per por, qui se'n va de casa amb voluntat de no tornar-hi mai més... I jo no vull fugir d'enlloc, jo senzillament me'n vaig de viatge per sentir viu el temps, per sentir-me viva en el temps; no per perdre de vista el que tinc a prop, no per deixar enrere i en l'oblit qui sóc, sinó per tenir prop el que m'és lluny, sabent-me algú que es fa més ell mentre va de vaitge, perquè el viatge li permet deixar-se seduir l'ànim i l'ànima que l'envolta.
Li permet el gaudi permanent de cada instant, fins i tot dels somnis...

(Josep Piera)

PD. Emma espero que no t'hagis oblidat del blog que vam començar amb tantes ganes... en què la intenció era actualitzar cada dia... xD

Salut!